Expandir-se a mercats internacionals representa una oportunitat excepcional per a les empreses alimentàries. No obstant això, entrar en nous mercats implica complir estrictes normatives locals, especialment pel que fa a l’etiquetatge de productes alimentaris. Les etiquetes no són només una eina de màrqueting, sinó que han de complir normes específiques que varien d’un país a un altre. Per tant, una traducció precisa i conforme de les etiquetes alimentàries és fonamental per evitar sancions i garantir la seguretat del consumidor.
En aquest article, explorarem les principals normatives d’etiquetatge alimentari en alguns dels mercats més importants i oferirem consells pràctics per garantir que les traduccions siguin precises i compleixin la normativa.
La importància de les traduccions d’etiquetes alimentàries
Les etiquetes alimentàries exerceixen un paper crucial en la comunicació d’informació essencial als consumidors, com ara els ingredients, la informació nutricional, els al·lergògens i les instruccions d’ús. Una mala traducció pot donar lloc a malentesos greus, posar en perill la salut dels consumidors i danyar la reputació de la marca. A més, les normatives locals solen exigir que aquesta informació es presenti d’una manera específica, seguint estàndards ben definits.
Normatives d’etiquetatge alimentari en diferents mercats
1. Unió Europea
La Unió Europea (UE) té una de les normatives més estrictes del món quant a etiquetatge alimentari. El Reglament (UE) núm. 1169/2011 estableix que tota la informació obligatòria en les etiquetes ha de ser clara, llegible i comprensible per als consumidors. La informació ha de proporcionar-se en la llengua o les llengües oficials del país de destinació i ha d’incloure:
• Llista d’ingredients: en ordre decreixent per pes.
• Informació sobre al·lergògens: han de destacar-se clarament en la llista d’ingredients.
• Declaració nutricional: obligatòria per a la majoria dels aliments envasats.
• País d’origen o lloc de procedència: obligatori per a determinats productes, com ara la carn, les fruites i les verdures.
2. Estats Units
Als Estats Units, l’etiquetatge d’aliments està regulat per la Food and Drug Administration (FDA). Les normatives exigeixen que totes les etiquetes estiguin en anglès, excepte en productes distribuïts en territoris bilingües com ara Puerto Rico, on també es pot requerir l’espanyol. La informació principal que s’ha d’incloure és:
• Llista d’ingredients: presentada en ordre decreixent de predominança.
• Declaració d’al·lergògens: segons la llei Food Allergen Labeling and Consumer Protection Act (FALCPA), els vuit al·lergògens principals han de declarar-se.
• Etiqueta nutricional: de conformitat amb la llei Nutrition Labeling and Education Act (NLEA).
• País d’origen: necessari per a determinats productes.
3. El Canadà
Al Canadà, l’etiquetatge alimentari està regulat per la Canadian Food Inspection Agency (CFIA). Les etiquetes han de ser bilingües (anglès i francès), tret que es tracti de productes específics per a una part del país. La informació obligatòria inclou:
• Llista d’ingredients: també en ordre decreixent per pes.
• Informació sobre al·lergògens: han d’identificar-se clarament.
• Etiqueta nutricional: de conformitat amb la taula de valors nutricionals.
• País d’origen: requerit per a determinats aliments.
4. El Japó
El Japó adopta un enfocament rigorós i detallat pel que fa a l’etiquetatge alimentari, gestionat per l’Organisme d’Assumptes del Consumidor (en anglès, Consumer Affairs Agency). Les etiquetes han d’estar en japonès i incloure:
• Llista d’ingredients: ordenats segons la quantitat utilitzada.
• Informació sobre al·lergògens: els al·lergògens principals han de declarar-se de manera clara.
• Valors nutricionals: obligatoris per a la majoria dels productes.
• País d’origen: necessari per a aliments específics com la carn i les verdures.
Consells per a una traducció correcta i conforme
1. Col·laborar amb experts locals: per garantir la conformitat amb les normatives, és essencial col·laborar amb traductors especialitzats en el sector alimentari i que coneguin a fons les lleis locals. Això redueix el risc d’errors i malentesos.
2. Mantenir-se constantment informat: les normatives sobre etiquetatge poden canviar amb freqüència. Cal estar al dia de les modificacions legislatives en els mercats en els quals operes i adaptar les traduccions en conseqüència.
3. Verificar la coherència: utilitza glossaris i bases de dades terminològiques per garantir la coherència terminològica en totes les etiquetes. Això és especialment important per als termes tècnics i legals.
4. Provar les etiquetes: abans de llançar un producte en un mercat nou, fes que experts o consumidors locals provin les etiquetes per assegurar-te que siguin clares i comprensibles.
5. Considerar les diferències culturals: hi ha termes o imatges que poden tenir connotacions diferents en diverses cultures. Assegura’t que la traducció de l’etiqueta sigui culturalment apropiada i no ofensiva.
Conclusió
Invertir en una traducció professional i conforme de les etiquetes alimentàries és fonamental per entrar amb èxit en mercats nous i complir les normatives locals. Això no només protegeix l’empresa de possibles sancions, sinó que també garanteix la seguretat dels consumidors i la reputació de la marca. Si estàs buscant un soci fiable per a les teves traduccions d’etiquetes alimentàries, la nostra agència és aquí per oferir-te experiència, precisió i coneixement.
Posa’t en contacte amb nosaltres per a una consulta personalitzada i descobreix com podem ajudar-te a navegar per les complexes normatives internacionals i presentar els teus productes de la millor manera possible.
